Les 43 comarques de Catalunya
Catalunya està dividida en 43 comarques. Aquesta xifra és recent: el Moianès es va crear el 2015 i el Lluçanès el 2023, de manera que molts mapes i llibres de text encara en compten 41 o 42. Aquí les trobareu totes, amb la seva capital, la superfície, el nombre de municipis i unes línies sobre què les fa diferents.
Les dades de superfície s'han calculat a partir dels límits comarcals oficials de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Són les mateixes que fa servir el mapa del joc.
Alt Camp
Ocupa la part interior del Camp de Tarragona, entre el riu Gaià i el Francolí, amb les Muntanyes de Prades tancant-la pel nord-oest. Valls, la capital, és coneguda arreu per dues coses que hi van néixer o s'hi van fer grans: la calçotada, amb els calçots que es cullen als camps del voltant, i els castells, amb dues colles històriques que competeixen des del segle XIX. La resta de la comarca és un mosaic de vinya, avellaners i oliveres.
Alt Empordà
És la comarca més septentrional de la costa catalana i la primera que troba qui entra per la Jonquera. La tramuntana hi bufa amb una força que ha marcat el paisatge i el caràcter. Hi conviuen el cap de Creus, tot roca i cales, els aiguamolls de l'Empordà, on fan parada els ocells migratoris, i Figueres, la capital, on Salvador Dalí va deixar el seu teatre-museu. Castelló d'Empúries conserva un dels conjunts medievals més ben mantinguts del país.
Alt Penedès
Si beveu cava, ve d'aquí. La comarca és el cor de la vinya catalana: Vilafranca del Penedès n'és la capital administrativa i Sant Sadurní d'Anoia, la capital del cava, amb caves excavades sota els carrers. Vilafranca també és terra de castells, i els Castellers de Vilafranca són una de les colles amb més palmarès. El paisatge és de turons suaus coberts de ceps fins on arriba la vista.
Alt Urgell
S'estén per la vall del Segre, al Pirineu occidental, i fa frontera amb Andorra. La Seu d'Urgell, la capital, té una catedral romànica del segle XII que és de les més ben conservades de Catalunya, i el seu bisbe és, encara avui, copríncep d'Andorra. La comarca és terra de pastures i de llet: els formatges i la mantega del Cadí en són el producte més reconegut.
Alta Ribagorça
Amb només tres municipis, és una de les comarques més petites en nombre de pobles i una de les més espectaculars. Hi ha la vall de Boí, amb el conjunt d'esglésies romàniques declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO: nou temples dels segles XI i XII amb campanars esvelts, entre els quals destaca Sant Climent de Taüll. També hi toca el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Anoia
Té el seu centre a la Conca d'Òdena, on hi ha Igualada, capital de la comarca i ciutat de la pell: les adoberies del Rec, avui recuperades, expliquen dos segles d'ofici que encara es pot veure al Museu de la Pell. A Capellades, la tradició és el paper, amb un molí paperer convertit en museu. Cap al sud, la comarca s'obre al Penedès i la vinya hi torna a aparèixer.
Bages
És la comarca de Montserrat, la muntanya de roques arrodonides que s'ha convertit en símbol del país i que acull el monestir benedictí. Manresa, la capital, va créixer a la confluència del Cardener i el Llobregat i conserva la Seu i la Cova de Sant Ignasi. A Cardona hi ha la muntanya de sal, un jaciment que s'ha explotat des de temps prehistòrics i que avui es pot visitar per dins.
Baix Camp
Reus, la capital, és una ciutat de comerciants que al tombant del segle XX es va omplir d'edificis modernistes; Antoni Gaudí va néixer en aquesta comarca el 1852. La comarca baixa de les Muntanyes de Prades fins al mar, on hi ha Cambrils, i produeix l'avellana que porta el seu nom. A Mont-roig del Camp, Joan Miró hi va passar els estius durant dècades i el paisatge se li va ficar als quadres.
Baix Ebre
L'Ebre travessa la comarca de nord a sud abans d'obrir-se al delta. Tortosa, la capital, va ser ciutat romana, seu islàmica i plaça forta cristiana, i encara domina el riu des del castell de la Suda. Al sud-oest s'aixequen els Ports, un massís abrupte on viu la cabra salvatge. La combinació de riu, muntanya i mar en poc espai fa que sigui una de les comarques més variades.
Baix Empordà
Aplega bona part de la Costa Brava: Palafrugell i les seves cales, Palamós amb la seva llotja i la gamba que hi té nom propi, Begur i les torres de guaita. Terra endins, la Bisbal d'Empordà, la capital, fa ceràmica des de fa segles i encara avui els obradors omplen els carrers. Davant de l'Estartit hi ha les illes Medes, una reserva marina que és de les més visitades pels submarinistes.
Baix Llobregat
És la comarca que envolta Barcelona pel sud-oest, densa i molt poblada, però conserva el delta del Llobregat i els seus espais naturals entre l'aeroport i el mar. Sant Feliu de Llobregat n'és la capital. A Santa Coloma de Cervelló hi ha la cripta de la Colònia Güell, obra de Gaudí i Patrimoni Mundial, i a Martorell, el pont del Diable, d'origen romà, salta el riu d'una sola arcada.
Baix Penedès
És la sortida al mar del Penedès, amb un litoral de platges llargues i sorra fina: Calafell, Coma-ruga, Sant Salvador. El Vendrell, la capital, és la ciutat on va néixer Pau Casals, i s'hi conserva la casa on va viure i l'auditori que porta el seu nom. Terra endins, la vinya continua manant, com a la resta de comarques penedesenques.
Barcelonès
És, de llarg, la comarca més poblada de Catalunya i alhora una de les més petites: en poc més de 140 quilòmetres quadrats hi caben només cinc municipis, però tots són ciutats grans. Hi ha Barcelona, capital de la comarca i del país, i també l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. La serra de Collserola i el mar la tanquen per banda i banda.
Berguedà
Puja des de la conca del Llobregat fins al Pirineu, i el riu hi neix, a les fonts del Llobregat de Castellar de n'Hug. Berga, la capital, celebra la Patum, una festa de foc, gegants i bestiari reconeguda per la UNESCO com a patrimoni de la humanitat. Al nord s'hi dreça el Pedraforca, la muntanya de doble punta que és una de les siluetes més reconeixibles del país.
Cerdanya
És una vall ampla, plana i excepcionalment assolellada al mig del Pirineu, partida entre Catalunya i França des del tractat dels Pirineus del 1659. Puigcerdà, la capital, mira cap a la banda francesa, i a poca distància hi ha Llívia, un tros de territori espanyol completament envoltat de França per un atzar d'aquell tractat. A l'hivern, les pistes de la Molina i Masella l'omplen d'esquiadors.
Conca de Barberà
Montblanc, la capital, conserva un recinte emmurallat medieval dels més complets de Catalunya, i la llegenda situa aquí la lluita de Sant Jordi amb el drac. Molt a prop hi ha el monestir de Poblet, panteó dels reis de la Corona d'Aragó i Patrimoni Mundial. La comarca fa vi i té una xarxa de cellers cooperatius modernistes, els anomenats 'catedrals del vi'.
Garraf
Amb només sis municipis, és de les comarques més petites, però de les més visitades. Vilanova i la Geltrú n'és la capital i el port principal; Sitges, el poble del carnaval, dels museus modernistes i d'una vida cultural que ve de lluny. El massís del Garraf, de roca calcària plena de coves i avencs, cau directament al mar i deixa un litoral de penya-segats.
Garrigues
És terra de secà, oliveres i ametllers, amb un paisatge sec i lluminós que canvia poc entre poble i poble. Les Borges Blanques, la capital, és el centre d'una de les denominacions d'oli d'oliva verge extra més reconegudes, feta sobretot amb oliva arbequina, que pren el nom del poble d'Arbeca. Els cups i les basses de pedra seca que esquitxen els camps són patrimoni de l'ofici.
Garrotxa
El seu tret distintiu és el vulcanisme: la Zona Volcànica de la Garrotxa té una quarantena de cons volcànics adormits i colades de lava que avui són camps i boscos. Olot, la capital, hi viu al mig. A la vora hi ha la Fageda d'en Jordà, un bosc de faigs crescut sobre una colada, Castellfollit de la Roca, penjat sobre una cinglera de basalt, i Besalú, amb el seu pont medieval i el call jueu.
Gironès
Girona, la capital, és una ciutat de riu i de pedra: les cases de colors sobre l'Onyar, el call jueu més ben conservat de Catalunya, la catedral amb la nau gòtica més ampla del món i les muralles que encara es poden recórrer a peu. La comarca l'envolta pel curs del Ter i fa de frontissa entre l'Empordà, la Selva i la Garrotxa.
Lluçanès
És la comarca més nova de Catalunya: es va constituir el 2023, després que els seus municipis ho votessin, i està formada per vuit pobles que fins llavors pertanyien a Osona, el Berguedà i el Bages. Prats de Lluçanès n'és la capital. El territori és un altiplà de camps i boscos entre els 700 i els 1.000 metres, amb masies escampades i una identitat pròpia que la reivindicació comarcal va tardar dècades a fer reconèixer.
Maresme
És una franja estreta entre la serralada Litoral i el mar, amb una successió de pobles costaners units per la via del tren: Mataró, la capital, i després Arenys, Canet, Calella, Sant Pol. Els vessants que miren al mar han estat sempre de conreu intensiu, i d'aquí surten les maduixes i, sobretot, la flor i la planta ornamental que abasteix mig país.
Moianès
Es va crear el 2015 amb deu municipis que abans es repartien entre el Bages, Osona i el Vallès Oriental, i va ser la comarca més nova fins que va arribar el Lluçanès. Moià, la capital, és a l'altiplà que dona nom al territori. Just al costat del poble hi ha les coves del Toll, un dels jaciments prehistòrics més importants de Catalunya, amb restes d'ocupació humana de fa desenes de milers d'anys.
Montsià
És la comarca més meridional de Catalunya i comparteix amb el Baix Ebre el delta de l'Ebre, amb els seus arrossars, les llacunes i els flamencs. Amposta, la capital, seu al costat del riu. La serra del Montsià s'aixeca de cop davant del mar i, al seu peu, Sant Carles de la Ràpita conserva un port pesquer viu i el traçat d'una ciutat que Carles III va voler gran.
Noguera
És la comarca més extensa de Catalunya. La travessa la Noguera Ribagorçana i la tanca pel nord la serra del Montsec, una paret de roca on el cel nocturn és tan net que s'hi ha instal·lat un parc astronòmic i s'hi han obtingut certificacions de reserva de cel fosc. Al Montsec també hi ha el congost de Mont-rebei, un tall vertical que el riu ha obert a la roca. Balaguer, la capital, conserva una plaça porticada gòtica notable.
Osona
La plana de Vic és una cubeta on a l'hivern s'hi asseu la boira durant dies, un fenomen que forma part de la identitat de la comarca. Vic, la capital, té una plaça major enorme i un mercat setmanal que ve de l'edat mitjana; d'aquí surt la llonganissa que porta el nom de la ciutat. Cap a llevant, el paisatge es trenca amb els cingles de Tavertet, el poble penjat de Rupit i el pantà de Sau.
Pallars Jussà
Ocupa la conca de Tremp, una gran depressió envoltada de serres, amb els embassaments de Sant Antoni i Terradets al fons. Tremp n'és la capital. El subsòl de la comarca guarda un dels registres de dinosaures més rics d'Europa: hi ha jaciments d'ous i de petjades del final del Cretaci, quan aquesta zona era una plana costanera on els últims dinosaures vivien abans de l'extinció.
Pallars Sobirà
És la comarca del Pirineu alt, amb la Noguera Pallaresa baixant per valls estretes. Sort, la capital, s'ha convertit en el centre del ràfting i els esports d'aigües braves de Catalunya. Al nord s'obren les valls d'Àneu i bona part del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb estanys glacials i els Encantats dominant el paisatge. És també una de les comarques amb menys densitat de població del país.
Pla d'Urgell
Va ser una plana de secà fins que el canal d'Urgell, inaugurat el 1862, hi va portar l'aigua del Segre i ho va canviar tot. Avui és un mosaic de camps de regadiu, fruiters i granges, amb Mollerussa com a capital i centre firal. L'estany d'Ivars i Vila-sana, dessecat fa més d'un segle i recuperat ja al segle XXI, ha tornat a atreure ocells aquàtics.
Pla de l'Estany
Deu el nom a l'estany de Banyoles, el llac natural més gran de Catalunya, format per la dissolució del guix del subsòl i alimentat per aigües subterrànies. Als Jocs Olímpics del 1992 hi van competir els remers. Banyoles, la capital, l'envolta amb un passeig que en fa la volta, i al costat hi ha Porqueres amb la seva església romànica sobre l'aigua.
Priorat
El nom ve de la cartoixa d'Scala Dei, els monjos de la qual hi van plantar vinya al segle XII. La llicorella, una pissarra fosca que reté la calor i obliga les arrels a baixar molt avall, dona uns vins concentrats que han fet del Priorat una de les dues denominacions d'origen qualificada de l'Estat. Falset n'és la capital, i Siurana, penjat en un cingle, en guarda el racó més fotografiat.
Ribera d'Ebre
El riu la travessa fent meandres pronunciats i n'ha estat sempre l'eix: pels ports fluvials hi baixaven els llaguts carregats. Móra d'Ebre és la capital, i a Miravet un castell templer domina un dels revolts més tancats del riu. La comarca va ser escenari central de la batalla de l'Ebre el 1938, i el paisatge encara en conserva trinxeres i memòria.
Ripollès
Ripoll, la capital, guarda el monestir de Santa Maria, fundat per Guifré el Pilós al segle IX i considerat el bressol de Catalunya; la seva portalada romànica és una de les peces d'escultura medieval més importants del país. Més amunt, el tren cremallera puja des de Ribes de Freser fins al santuari de Núria, en una vall a la qual no s'arriba per carretera.
Segarra
És un altiplà de secà, camps de cereal i pobles petits enfilats en turons, sovint amb un castell o una torre de guaita a dalt: la comarca és plena de vestigis de la frontera medieval. Cervera, la capital, va acollir l'única universitat de Catalunya durant més d'un segle, quan Felip V va tancar totes les altres el 1717, i l'edifici encara domina la ciutat.
Segrià
Lleida, la capital, és la ciutat més gran de l'interior de Catalunya i té al capdamunt la Seu Vella, una catedral fortificada del segle XIII que es veu des de tota la plana. La comarca viu de la fruita dolça: préssecs, nectarines, pomes i peres de les hortes regades pel Segre. Cada primavera, la floració dels fruiters d'Aitona i Alcarràs tenyeix els camps de rosa i blanc.
Selva
Va del Montseny i les Guilleries fins a la costa, i per això té paisatges molt diferents. Al litoral hi ha Blanes, Lloret de Mar i Tossa, amb la vila vella emmurallada damunt del mar. A l'interior, Santa Coloma de Farners és la capital i Caldes de Malavella explota des de temps romans unes aigües termals que avui s'embotellen i es venen arreu.
Solsonès
És una comarca de boscos, masies escampades i pocs nuclis grans. Solsona, la capital, té una catedral, un carnaval que dura dies i una colla de gegants que és de les més antigues documentades de Catalunya. Al nord, la serra del Port del Comte fa de límit amb el Prepirineu i acull una estació d'esquí. La dispersió de l'hàbitat en masies aïllades és aquí més marcada que enlloc.
Tarragonès
Tarragona, la capital, va ser Tàrraco, capital de la província romana més gran de la Hispània, i el conjunt arqueològic que en queda — amfiteatre, circ, muralles, aqüeducte — és Patrimoni Mundial de la UNESCO. La comarca combina aquest pes històric amb un dels pols turístics i industrials més potents del país: a Salou i Vila-seca hi ha el parc d'atraccions PortAventura.
Terra Alta
És un altiplà entre els Ports i l'Ebre, de vinyes velles i oliveres, conegut sobretot pels vins de garnatxa blanca, una varietat que aquí té una de les concentracions més grans del món. Gandesa, la capital, té un celler cooperatiu modernista projectat per Cèsar Martinell. A Corbera d'Ebre, el poble vell bombardejat s'ha deixat tal com va quedar el 1938, com a memorial de la batalla de l'Ebre.
Urgell
Tàrrega, la capital, acull cada setembre FiraTàrrega, la fira de teatre de carrer més important del sud d'Europa, que durant uns dies converteix la ciutat sencera en escenari. A Agramunt es fan torrons i xocolata des de fa segles, amb denominació pròpia. La comarca combina els camps de secà tradicionals amb les zones que el canal d'Urgell va transformar en regadiu.
Val d'Aran
És l'única comarca catalana que vessa cap a l'Atlàntic: la Garona neix aquí i se'n va cap a França i Bordeus. Aquest aïllament geogràfic li ha donat una història i una llengua pròpies, l'aranès, una varietat de l'occità que és oficial a tot Catalunya i llengua pròpia del territori. Té un règim d'autogovern especial, amb el Conselh Generau d'Aran, i a Baqueira Beret l'estació d'esquí més gran de l'Estat. Vielha n'és la capital.
Vallès Occidental
És una de les comarques més industrials i poblades del país, i l'única amb dues capitals compartides: Sabadell i Terrassa. Totes dues van créixer amb el tèxtil, i Terrassa en conserva el testimoni al Vapor Aymerich, una fàbrica modernista que avui és el Museu de la Ciència i de la Tècnica. A Sant Cugat del Vallès hi ha un monestir amb un claustre romànic de capitells esculpits excepcional.
Vallès Oriental
Granollers, la capital, ha estat sempre una ciutat de mercat al mig de la plana. Pel nord-est, la comarca puja fins al Montseny, un massís declarat reserva de la biosfera on, en pocs quilòmetres de desnivell, es passa de l'alzinar mediterrani a boscos de faig i avetoses. A Montmeló hi ha el Circuit de Barcelona-Catalunya, i Caldes de Montbui aprofita des de l'època romana unes aigües termals que surten a més de setanta graus.
Us les sabeu totes?
Poseu-vos a prova amb el repte d'avui: una comarca nova cada dia.
Jugar al Comarcat